És el jaciment d’època minoica més gran excavat a Creta fins avui. Tot i que Cnossos fou habitat des de l’època neolítica (VI-V mil·lennis aC), la fama li ve sobretot dels seus palaus d’època minoica, que han servit de base a la cronologia minoica, establerta pel seu excavador sir Arthur Evans. El primer palau fou bastit cap al 2000 aC, i les seves despulles mostren influències d’Egipte i Llevant. Cap al 1750 aC sembla que un terratrèmol arruïnà el palau, que no fou reconstruït fins mig segle després. Aquest segon palau és el que es correspon amb la ciutat excavada —que aleshores podia tenir uns 100 000 habitants— i el que ha donat una major abundància de dades sobre l’època minoica, amb les seves pintures murals i les troballes que hom hi féu. Aquest palau fou destruït per un incendi, conseqüència de la invasió dels aqueus, segons uns autors, i d’una catàstrofe o un terratrèmol, segons uns altres. Però els aqueus continuaren vivint-hi, fins que a principi del s XI aC els doris envaïren l’illa i la sotmeteren. Cnossos perdurà com a ciutat fins a l’època bizantina, però sense l’esclat que havia tingut en la seva primera època. L’estat actual de les ruïnes és degut a les discutides restauracions que el mateix Arthur Evans dirigí.
El palau de Cnossos, Creta
© Fototeca.cat-Corel