coagulació de la sang

f
Biologia

Procés de formació d’un coàgul sanguini.

És una fase de l'hemostàsia que consisteix en la transformació del fibrinogen en fibrina, gràcies a la trombina, que és un enzim proteolític format per l’activació de la protrombina. En aquest procés intervenen, a més del fibrinogen, de la protrombina i de la trombina, una sèrie d’elements denominats factors de la coagulació . En la formació del coàgul cal distingir dues fases. En la primera es produeix la conversió de la protrombina en trombina, i es pot efectuar per dos sistemes: intrínsec i extrínsec. El sistema intrínsec o sanguini s’inicia per l’activació del factor XII, el qual, després de successives reaccions amb els factors XI, IV, IX, 3 plaquetari, VIII, X i V, proporciona la protrombinasa o tromboplastina activa. El sistema extrínsec o hístic es produeix quan hi ha una lesió dels teixits; en aquest cas la tromboplastina hística o factor III tissular penetra al torrent circulatori i reacciona amb els factors VII, X, IV i V per formar també la protrombinasa. Aquesta protrombinasa, obtinguda pel sistema extrínsec o per l’intrínsec, en presència de calci actua sobre la protrombina i es forma la trombina. En la segona fase de la coagulació sanguínia la trombina actua sobre el fibrinogen i el converteix en fibrina. En aquesta mateixa fase cal la intervenció del factor XIII perquè la fibrina formada sigui estable. Hi ha una sèrie de factors inhibidors de la coagulació sanguínia (antitrombines) d’acció oposada als nombrosos factors activadors esmentats.