En especial, hom designa amb el nom de coalicions les aliances de diversos països d’Europa contra Lluís XIV de França i, posteriorment, contra la Revolució i l’Imperi francesos. La primera coalició contra Lluís XIV de França fou promulgada per Guillem III d’Holanda i integrada per Leopold I d’Àustria, el duc de Lorena, l’elector de Brandenburg i Carles II de Castella (1673-74); la guerra a què donà lloc acabà amb la pau de Nimega (1678-79). La segona coalició, anomenada lliga d'Augsburg (1686-90), donà lloc a la guerra que finí amb el tractat de Rijswijk (1697). La tercera (1701) és coneguda com la Gran Alianza de la Haia. Les coalicions contra la República francesa i l’Imperi francès foren dirigides i promogudes gairebé sempre per la Gran Bretanya, per tal de resguardar l’equilibri continental i impedir l’expansió de la ideologia de la Revolució. Participà en la primera coalició (1793) gairebé tot Europa: uns estats, per defensar la institució monàrquica (Espanya, Rússia i Nàpols), i uns altres, per evitar l’expansionisme francès. El 1799 es formà la segona coalició contra el Directori, i posteriorment (1805, 1806, 1807, 1809, 1813, 1815) se'n constituïren contra el Consolat i l’Imperi. Aquestes coalicions eren la resposta defensiva d’Europa davant l’imperialisme napoleònic.
f
Història