Actualment són metàl·liques en gairebé tots els vaixells (tant de guerra com mercants), de fusta (en les embarcacions esportives) o bé metàl·liques i folrades de fusta o aglomerats (especialment, en els vaixells de passatge). Antigament, les cobertes rebien el nom d'alta, la més elevada, de bateria, la situada sota l’anterior, on hi havia els canons, de ranxo, la que venia després, on dormia la tripulació, i, finalment, la cala.
Avui dia, la denominació és molt variada i confusa, entre altres raons perquè les normes que regulen l’arqueig feren aparèixer tipus de vaixells en què, deliberadament, les cobertes tenen construccions molt peculiars. En general, però, hom anomena coberta principal la més resistent, superior, la més alta, sostinguda pels baus, i de bost aquella en què hi ha els bots salvavides. També poden ésser designades com a primera coberta, segona, tercera, etc., de baix a dalt.