Des de la creació del paper moneda apareix la necessitat d’una contrapartida en metàl·lic (or o argent). Originàriament el paper moneda era un certificat d’una certa quantitat de monedes metàl·liques en dipòsit. Però més endavant, amb l’aparició dels banquers i dels préstecs, el total de paper moneda circulant esdevingué superior a la quantitat de monedes metàl·liques. Al s XIX les idees de la Currency School portaren a fixar una certa relació entre l’emissió de diner i els dipòsits en metàl·lic, és a dir, hom fixava el percentatge de cobertura d’or. Amb la declaració d’inconvertibilitat de la moneda, els dipòstits d’or deixaren d’ésser cobertura de la circulació fiduciària i es convertiren en una reserva de diner internacional. Actualment les emissions responen a preocupacions pressupostàries i financeres de l’estat.
f
Economia