Fou concedit als grans d’Espanya. Els consellers de Barcelona al·legaren tradicionalment aquest privilegi. La seva defensa donà lloc a diversos incidents amb les autoritats civils i eclesiàstiques, sobretot durant el s XVII (amb la publicació d’opuscles i d’un extens Memorial en justificació de la prerrogativa, el 1632), fins a l’obtenció d’un privilegi afirmatiu, el 1689, en l’atorgament del qual intervingué el conseller Rafael de Grimosacs. Fou abolit pel decret de Nova Planta (1714). L’exercici del privilegi durant les cerimònies religioses, igualment en discussió al s XVII, fou resolt per la concòrdia del 1662 entre la ciutat i el capítol catedral, que en regulà el cerimonial. Aquest privilegi, tot i que no ha estat mai derogat, ha deixat d’exercir-se per la manca d’ús de lligadura.
f
Història