Forma especial de rima antiga, obtinguda en els finals de versos parells per la successió de les formes plana i aguda (clara, clar; sola, sol) d’una mateixa paraula.
N'és un exemple la Cobla tramesa a Enric de Villena, de fra Besset (Astres no us fuig, pus tant sabers se planta,/senyor mot aut, en vós que defait plant).