Són fitoparàsits fixos (algunes espècies formen gales). Llur mida oscil·la entre 33 mm i 1 mm. Els mascles tenen dues ales anteriors, i les posteriors són vestigials; l’orifici bucal no és funcional. Les femelles són àpteres. En general els còccids ofereixen una sèrie de regressions morfològiques (pèrdua de les potes, ales, antenes, ulls, peces bucals, etc.) que varien segons les espècies. Les femelles són cobertes, en general, per una secreció abundant de cera, resina, etc, que forma un embolcall, sota el qual efectuen la posta. En moltes espècies manquen els mascles, i la reproducció es fa per partenogènesi; en unes altres, els mascles són rars, o bé són abundants quan es donen unes determinades condicions climàtiques. El desenvolupament postembrionari de les larves de femella és ametàbol; el de les larves de mascle és holometàbol modificat (parametàbol). Els còccids presenten un gran nombre d’espècies esteses per tot el món, principalment en les regions càlides. Viuen fixs sobre les tiges, les fulles, els troncs i els fruits dels arbres i dels arbusts, com també en altres plantes herbàcies. N'hi ha algunes espècies útils, com Dactylopius cactis, que viu sobre el nopal de Mèxic i produeix un colorant, el carmí de cotxinilla.
m
pl
Entomologia