cocleària

Cochlearia officinalis (nc.)

f
Botànica

Planta herbàcia biennal o perenne, de la família de les crucíferes, de 5 a 50 cm d’alçada.

Té les fulles alternes, un xic carnoses, les basals en roseta, i pecíols llargs, cordiformes o reniformes; les caulinars són sèssils i auriculades. Fa flors blanques o rosades, agrupades en raïm. Pròpia de l’Europa atlàntica, durant un cert temps fou conreada com a planta oficinal. Té propietats diürètiques, estomacals i sobretot antiescorbútiques.