El codi de comerç francès (1807) fou el primer i l’inspirador de la majoria dels existents. De fet, però, dels estats que han procedit a codificar el dret mercantil, uns han seguit estrictament el model francès, que considera el codi de comerç complementari del civil i aplicable a les persones en tant que siguin comerciants, i uns altres han derivat cap al model alemany, que considera autònomament les institucions mercantils i és aplicable a tota persona, sigui comerciant o no en sigui. El codi de comerç espanyol segueix el model francès i es fonamenta, ultra en el codi de comerç napoleònic, en les pràctiques comunes dels mercaders i en el tradicional dret marítim mediterrani. El primer codi de comerç fou promulgat per decret reial el 1829 i passà a constituir la legislació mercantil única d’Espanya, alhora que desplaçava les Ordenanzas de los Consulados de Castella, el Llibre del Consolat de Mar barceloní i la resta de normes mercantils. Diversos intents de revisió no reeixiren fins el 1885, que se'n creà un de nou, avui encara vigent, tingut com a molt inferior al seu precedent. Consta de 4 llibres: dels comerciants i del comerç en general, dels contractes especials de comerç, del comerç marítim, i de la suspensió de pagaments i de la fallida. L’evolució progressiva de les relacions mercantils ha fet necessària la promulgació d’una àmplia legislació complementària.
m
Economia
Dret
Dret mercantil