El seu principal autor fou el bisbe d’Osca Vidal de Canyelles. Serví de base el nucli legislatiu de Jaca, entorn del qual s’anà creant un cos de dret amb forta personalitat. Contribuí a la unificació legislativa d’una gran part de les ciutats aragoneses; la zona més contrària fou l’anomenada d’Extremadura (Daroca, Terol i Albarrasí, que conservaren llur dret local fins el 1598).