codolada

f
Literatura

Forma mètrica composta d’un seguit de versos apariats, sovint isosil·làbics els dos primers i després alternativament llargs i curts, i els altres, rimats entre ells de dos en dos.

La forma més corrent fou: a a8 b4 b8 c4 c8, etc. Tingué una gran divulgació en la literatura catalana antiga, sobretot en la poesia narrativa i satírica, i sobrevisqué, a partir del s XVI, utilitzant els versos heptasíl·labs al costat dels octosíl·labs, fins al s XIX, sobretot en la poesia popular.