coesita

f
Mineralogia i petrografia

Diòxid de silici, SiO2.

Fase d’alta pressió de la sílice, formada a 450-800°C i a 38 atmosferes de pressió. És originada en aquelles roques que han estat sotmeses a l’impacte de grans meteorits. Hom l’anomena així en honor de Loring Coes, que la sintetitzà per primera vegada l’any 1953, a una pressió de 35 atmosferes. Cristal·litza en el sistema monoclínic. És el mineral polimorf del quars de més densitat i és pràcticament insoluble en HF. Hom l’ha trobada, juntament amb quars i vidre de sílice, en els porus dels gresos del cràter Meteor (Arizona, EUA) i en la caldera del Ries Kessel (Baviera, Alemanya).