Aquesta participació pot tenir graus i aspectes diferents, però, en general, constitueix una institució ambigua que pretén d’establir un sistema de col·laboració harmònica entre capital i treball que elimini el conflicte, faci augmentar la productivitat i permeti a l’empresa de planificar econòmicament. La cogestió, en l’aspecte econòmic, és pràcticament nul·la i només ha tingut alguna incidència quant a millora de sous i control de dividends; en l’aspecte tècnic, només ha arribat a l’escala dels suggeriments o les consultes, sense cap poder sobre l’organització de la producció i les innovacions tecnològiques; tot just en la gestió social han assolit els treballadors un major grau de participació, tant pel que fa a les relacions laborals com pel que es refereix a l’administració i la direcció d’obres socials. La cogestió aparegué en el període comprès entre les dues guerres mundials, molt lligada a les indústries de guerra, i es desenvolupà a partir del 1945 amb la coordinació progressiva entre l’estat i el capital privat.
f
Sociologia
Economia