cognitivisme

m
Psicologia

Teoria psicològica segons la qual l’adaptació al medi és el resultat del processament de la informació rebuda per l’individu en forma d’estímuls.

El conjunt de la informació processada constitueix, pròpiament, el coneixement. El cognitivisme estableix, per tant, una analogia bàsica entre les operacions dels ordinadors i les del cervell humà i, al contrari del conductisme, pressuposa un paper molt més actiu del subjecte. Aquesta teoria permet, a més, explicar la diversitat de respostes als mateixos estímuls en individus diversos o en moments diferents, conseqüència tant d’experiències anteriors no coincidents com de circuits neuronals diversament organitzats (àmbits que d’altra banda, s’influeixen recíprocament). A més de l’acció i de les representacions d’imatges, el cognitivisme considera el llenguatge (entès com a organització de símbols) com l’eina principal de processament de la informació. Els principals exponents del cognitivisme són Jean Piaget i Jerome S.Bruner.