Fenomen iniciat als països escandinaus a principi dels anys seixanta i estès a la majoria de països europeus (llevat dels mediterranis) durant la dècada dels setanta, actualment està àmpliament generalitzat al N d’Europa, de tal manera que la meitat dels naixements es produeixen en el si de parelles de cohabitants. A l’Europa occidental la meitat de les unions són de cohabitació, i entre el 20% i el 30% dels infants neixen en parelles d’aquest tipus. A l’Europa mediterrània la cohabitació, tot i haver-se incrementat darrerament, no deixa de ser un comportament poc estès que sovint es converteix en una etapa prèvia al matrimoni, durant la qual la parella no sol reproduir-se. L’any 1991, a l’Estat espanyol els naixements produïts fora del matrimoni representaren el 10% del total, mentre que a França arribaren al 30%. El mateix any, a Catalunya, el 2,8% de les unions foren de cohabitació, a les Illes Balears i al País Valencià ho foren el 3,9% i l’1,5% respectivament, mentre que al conjunt de l’estat aquest tipus d’unions no arribaren a l’1%. Comparades amb les parelles unides pel matrimoni, les parelles que cohabiten tenen una mitjana d’edat superior, una major diferència d’edat entre els dos membres i un major grau d’inestabilitat (major incidència de la separació). Una tercera part dels membres d’unions consensuades existents l’any 1991 a Catalunya havien estat casats anteriorment. El caràcter urbà és un altre tret important de la cohabitació: el 1991 el percentatge de cohabitants sobre el total era a Barcelona del 4,6%, i a l’àrea metropolitana d’aquesta ciutat, del 3,2%. En canvi, als municipis catalans amb menys de 5 000 habitants, només representaven l’1,1% del total. La cohabitació també és present entre la gent jubilada (sovint vivint en residències). Entre aquest col·lectiu, les parelles que trien aquesta modalitat d’unió ho fan normalment a causa de pressions familiars o bé per problemes econòmics (tot i que recentment s’ha aprovat una llei que garanteix la integritat de les pensions de viduïtat per a aquells vidus o vídues que es tornin a casar).
f
Sociologia