coherència

f

Física

Propietat dels fenòmens ondulatoris òptics que consisteix en la constància al llarg del temps de la diferència de fase entre els components monocromàtics d’un grup d’ones, la qual cosa té per conseqüència la producció d’interferències.

Una font puntual i monocromàtica és perfectament coherent; una font extensa (i pràcticament totes les fonts reals ho són) consta de molts punts emissors (els oscil·ladors atòmics) que emeten trens d’ona independents i no monocromàtics, els quals se superposen a l’espai però no presenten una diferència de fase constant en cada punt i no són, doncs, coherents. La coherència s’assoleix, generalment, en dividir un front d’ona en dues parts, fer-los recórrer camins òptics diferents i, finalment, superposar-les. Els làsers són fonts lluminoses altament coherents.