colestèric

m
adj
Física

Dit d’un cas particular de l’estat nemàtic que es caracteritza pel fet que les molècules formen plans paral·lels en cadascun dels quals totes tenen una determinada orientació, que canvia en un petit angle constant d’un pla al següent, resultant-ne una configuració helicoidal.

L’estructura en hèlix és molt sensible a la temperatura, per la qual cosa els cristalls colestèrics són usats en termometria i en detectors d’infraroig.