El còlic hepàtic és un dolor molt intens a l’epigastri i a l’hipocondri dret, produït per la contracció espasmòdica de la bufeta i dels conductes biliars. Aquest dolor sovint s’estén, pel nervi frènic i pel plexe cervical, fins a l’espatlla i el braç dret. Apareix a conseqüència de l’obstrucció, generalment d’índole litiàsica, d’un conducte biliar o de la contracció espàstica de l’esfínter d’Oddi. Té una durada variable, de menys d’una hora a dos dies, i sol anar acompanyat d’un greu trastorn de l’estat general, amb nàusees i vòmits. En el transcurs d’un còlic hepàtic pot aparèixer una icterícia a conseqüència de l’enclavament d’un càlcul en el colèdoc, que obstrueix el fluix de bilis.
El còlic nefrític és un dolor agut de la regió lumbar que s’estén, seguint el curs de l’urèter corresponent a la regió vesical, fins als genitals i la cara interna de la cuixa del mateix costat. Sol començar sobtadament; la seva durada generalment és superior a la del còlic hepàtic, i sovint hi ha una hematúria microscòpica, vòmits i restrenyiment. Els accessos dolorosos solen repetir-se i, en els períodes compresos entre cadascun d’ells, el malalt pot sofrir lleugeres molèsties. Els còlics nefrítics són produïts generalment per la progressió d’un càlcul des del ronyó fins a la bufeta urinària, a través dels urèters.
El còlic salival és una crisi dolorosa produïda per l’obstrucció calculosa dels conductes excretors de les glàndules salivals.
El còlic saturní és un dolor abdominal produït per espasmes segmentaris de l’intestí prim; apareix en la intoxicació per plom.