coll d’Ares

Depressió de la serralada que separa les conques del Ter i del Tec, al límit del Ripollès i del Vallespir, entre el Montfalgars i el puig de Montesquiu (1.527 m).

A l’edat mitjana hi havia, al vessant septentrional, l’hospital del Colldares. Des del 1963 és un dels passos de la frontera francoespanyola: hi passa la carretera de Camprodon a Prats de Molló, la construcció de la qual, gairebé acabada el 1936, estigué interrompuda durant més de vint-i-cinc anys i no entrà en servei fins el 1963. Després de la victòria franquista a la Guerra Civil espanyola, prop de 100.000 republicans, militars i civils, s'exiliaren a França pel coll d'Ares fins a Prats de Molló, des d'on, després de ser internats en un camp de presoners, es dispersaren. Els exiliats pel coll d'Ares representaren aproximadament la quarta part del total a Catalunya.