colla

f
Sociologia

Conjunt de persones que treballen o actuen juntes en una tasca determinada.

Té una importància especial en certes feines que cal efectuar en equip, com és ara la sega ( colla de segadors ) o la descàrrega de vaixells ( colla de bastaixos ). Al port de Barcelona existeixen encara les colles de descarregadors del moll, amb costums propis. Són dirigides per un cap, lliurement escollit, anomenat cap de colla , al qual obeeixen els altres membres del grup i que decideix els tractes amb els tercers. La colla és el nucli bàsic de diverses activitats en una primera fase associacionista, com, als Països Catalans, l’excursionisme o l’escoltisme els anys immediats posteriors de la guerra de 1936-39; entre els sardanistes i els castellers, la colla és l’element bàsic essencial, especialment per a la participació en concursos. Els participants en determinats aplecs, com els barcelonins de sant Medir o de sant Muç, s’apleguen en colles amb noms i ensenyes propis. A Barcelona, a la primera meitat del s. XX, el grup d’escriptors i artistes que s’aplegava al voltant de Francesc Matheu i Fornells era conegut amb el nom de La Colla , i entre els artistes es destacà La Colla del Safrà.