Utilitzat com a tècnica bàsica en la creació artística contemporània, permeté a Picasso i a Braque un contacte directe amb el món sensible i marcà l’evolució vers el període del cubisme sintètic. Uns altres cubistes (J. Gris, F. Kupka, N. Altmann, etc) i els dadaistes (en els quals canvià de sentit, puix que no pretenien la creació d’una obra d’art, sinó la destrucció) se'n serviren. K. Schwitters, M. Ernst i els surrealistes hi excel·liren amb una gran imaginació. En el període d’entreguerres i posteriorment, el collage ha permès d’incorporar tota mena d’objectes i de detritus industrials a la tela o a la fusta, sia en la recerca plàstica de la matèria dels informalistes (1952), del pop-art (1955) o del neorealisme (1960). El collage ha servit a uns altres artistes, com Matisse, Vasarely o a d’altres de tendència geometritzant, cartellistes i dissenyadors gràfics, per a la creació de composicions purament estètiques. L’ús del collage s’ha estès a d’altres arts plàstiques i formes de comunicació.
m
Art