col·leccionisme

m
Psicologia

Recerca i conservació d’objectes per una necessitat poc o molt electiva però patològica.

Aquesta tendència, en el megalòman i maniàtic respon a una intenció d’apropiació, unida a l’instint de conservació i a una valoració subjectiva (pedres vulgars es converteixen en diamants); en el cleptòman la recerca d’objectes neix de la necessitat obsessiva de posseir, i en el fetitxisme és determinada i orientada per la provocació i la satisfacció eròtiques; en l' avar hi ha de vegades un col·leccionisme de símbols de riquesa. Clínicament, el col·leccionisme es dóna en obsessos, dements senils i insuficients mentals primitius, i pot ésser considerat en alguns casos com una perversió de conducta. En el domini medicolegal, és considerat com a robatori i especialment com a robatori d’objectes exposats.