col·lector

m
Electrònica i informàtica

Element de les màquines rotatives elèctriques de corrent continu (dinamos i motors) i també d’alguns tipus de les de corrent altern.

És format per un cert nombre de peces de coure, iguals (lamel·les), que formen una corona cilíndrica al voltant de l’eix de la màquina. El col·lector és fixat mecànicament a l’eix, i gira amb ell. Cada lamel·la és aïllada de les veïnes i connectada a l’enrotllament del rotor de la màquina. En contacte amb la superfície cilíndrica del col·lector hi ha unes pastilles fixes de grafit (escombretes) muntades en uns suports (portaescombretes) i connectades als borns de la màquina. Quan la màquina gira, el col·lector també gira i les escombretes fixes freguen per sobre de les lamel·les. La missió del col·lector és de fer el contacte elèctric entre l’enrotllament del rotor i els borns de la màquina, o sia entre la part fixa i la part mòbil. Però converteix alhora el corrent altern que circula pels conductors del rotor (induït) en corrent continu a les escombretes; o, a l’inrevés, transforma el corrent continu que ve pels borns a les escombretes en corrent altern a l’induït. Actua, doncs, com a rectificador o com a ondulador mecànic. A les màquines de corrent altern amb col·lector actua a vegades com a convertidor de freqüència. El col·lector és anomenat també commutador .