El procés de desenvolupament industrial originà moltes situacions d’atur i canvis freqüents en les necessitats de mà d’obra, cosa que féu necessària l’aparició d’aquest sistema. En principi, la iniciativa privada assolí les funcions de mediació en canvi del cobrament d’una comissió. Més tard foren els sindicats els qui assumiren aquesta funció, àdhuc utilitzant-la com a instrument de lluita. Avui és general que sigui l’estat qui prengui a càrrec seu, considerant-lo un servei públic, el fet de procurar col·locació al treballador desocupat, a través de mesures directes (oficina de col·locació, augment d’obres públiques, etc) i indirectes (cursos de capacitació professional, convenis internacionals d’emigració), alhora que li permet de seguir una política compensadora de les necessitats de mà d’obra en benefici de l’economia general de l’estat.
f
Economia
Dret del treball