Les propietats fonamentals dels col·loides no són degudes a llur constitució química, sinó a l’estat físic de dispersió. Les partícules dels col·loides reben el nom de micel·les col·loidals i poden ésser distingides a l’ultramicroscopi, puix que tenen unes dimensions (considerades com a partícules esfèriques) de 0,1 a 0,001 μm de diàmetre, o sia que, dit més correctament, tenen de 103 a 109 àtoms per partícula.
Els col·loides no poden ésser observats al microscopi, raó per la qual també hom els coneix com a submicrons. Segons quina sigui llur constitució, hom pot considerar-ne tres tipus fonamentals: col·loides micel·lars (agrupació de molècules), macromoleculars (una sola gran macromolècula) i d'agrupació macromolecular (unes quantes macromolècules). I, segons el grau d’afinitat amb el medi dispersant, són liòfils o liòfobs, segons que sigui molt gran o relativament petita.
Els col·loides presenten un moviment característic, el moviment brownià, produït per l’agitació tèrmica. La viscositat de les solucions col·loidals és superior a la del dissolvent pur, especialment en el cas de col·loides liòfils. La càrrega elèctrica dels col·loides és típicament electronegativa, amb poques excepcions; quan aquesta càrrega és neutralitzada, o n'és extret l’embolcall d’hidratació, es produeix la floculació del col·loide.