colobrina

f
Militar

Peça d’artilleria de gran abast dels s. XVI i XVII.

És de bronze i l’ànima té una llargària de vint-i-vuit a trenta-tres boques de foc; exteriorment és troncocònica, i la seva superfície sol anar ornamentada amb relleus, motllures, blasons, inscripcions, etc. Tira bales de ferro amb una càrrega de pólvora del mateix pes que el projectil. Rep el nom de falconet, falcó, mig sacre, sacre, mitja colobrina o colobrina pròpiament dita, segons que sigui capaç de llançar bales de diferent pes.