Les fórmules de les colònies són molt diverses, tant pel grau alcohòlic (que pot variar entre 80 i 90), com per les essències que acompanyen les dues esmentades (de flor de taronger i de romaní, sobretot, però també, entre d’altres, d’espígol, de pell de taronja, d’arangí, de poncem i de farigola). En algunes fórmules intervenen també aiguanaf, aigua-ros i àdhuc aigua del Carme. Les més antigues aigües de Colònia s’obtenien macerant en alcohol fi algunes de les primeres matèries vegetals, destil·lant i afegint al destil·lat les altres essències. Perquè desenvolupessin plenament les seves qualitats, eren deixades, a més, envellir alguns mesos. La major part de les colònies actuals són fabricades dissolent només essències, i són venudes de seguida després d’una simple filtració.
L’aigua de Colònia començà a fabricar-se industrialment l’any 1710 a la ciutat del seu nom, però és d’origen italià, tant per la naturalesa de l’inventor —Paolo Feminis— i dels seus més cèlebres fabricants —els Farina— com pels principals ingredients, que són productes característics de Sicília i Calàbria. Des de la seva aparició tingué un èxit extraordinari, que continua encara, i suplantà de seguida els vinagres, perfums, llets, etc., utilitzats fins aleshores. La seva introducció representa, de fet, l’inici de la indústria de la perfumeria moderna.