colònia escolar

f
Educació

Institució dirigida per mestres i destinada a complementar l’acció educativa de l’escola amb la formació a l’aire lliure (mar o muntanya), generalment durant el període de vacances d’estiu.

Hi ha també colònies permanents per a alumnes físicament dèbils. Les primeres colònies escolars nasqueren a Suïssa el 1876, i el Museo Pedagógico Nacional de Madrid en creà la primera a Espanya el 1887. El 1906 foren creades pel municipi de Barcelona, i per iniciativa d’Hermenegildo Giner de los Ríos, les primeres colònies escolars, subvencionades per particulars; el 1916, en ésser creada la Comissió de Cultura, passaren a càrrec de l’ajuntament. N'hi hagué de diversos tipus: de vacances d’estiu (colònia Vilamar de Calafell, Turissa de Tossa), per a aprenents (granja la Flor de Maig, de Cerdanyola), per a sordmuts (Vilassar de Dalt) i colònies permanents (Can Puig, a l’Arrabassada; Berga, Martorelles). El 1931, després de la interrupció de la Dictadura (1923-30), l’ajuntament envià, a colònies i a semicolònies, 4325 infants. Després de l’any 1939, nombrosos ajuntaments i algunes institucions benèfiques o de caràcter social continuaren organitzant colònies d’estiu per a infants, activitat a la qual aquests darrers anys s’ha afegit el Servei de Joventut de la Generalitat de Catalunya, que també organitza nombrosos grups de colònies de vacances durant l’estiu.