El primer grup fou bastit per l’empresa de fabricació de sabates Silvestre Segarra e Hijos S.A. , per als seus obrers i empleats, a la fi dels anys quaranta. Posteriorment fou ampliat amb uns altres dos grups, sempre al voltant de la fàbrica, i més tard amb el barri nou de Carmadai , separat dels anteriors. Hi ha una església, un economat i un dispensari, però hi manquen espais socials i de reunió. Actualment les cases han estat venudes a particulars que hi habiten. L’empresa adquirí un extraordinari desenvolupament, fins a assolir la xifra de 4407 treballadors el 1970, i forneix de calçat l’exèrcit espanyol. Després d’una greu crisi i suspensió de pagaments el 1976, fou confiscada per l’estat, passà a denominar-se Imepiel i ha reduït la seva plantilla a 1 480 treballadors (1988); l’any 1988 hom inicià un procés de reprivatització.