El conjunt rebé el nom de Nuevas Poblaciones de Sierra Morena; n'era el centre La Carolina (altres pobles importants: Navas de Tolosa, Guarromán, Santa Elena i Carboneros). El nucli inicial de colons era format per bavaresos i suïssos catòlics; posteriorment s’hi afegiren gallecs, murcians i també valencians i catalans. Cada família rebé un lot de terra. El finançament s’efectuà amb els béns de la Companyia de Jesús. Malgrat les dificultats, el 1770 hi havia gairebé 7 000 colons en 15 pobles i 50 llogarets i uns inicis d’industrialització. L’experiència s’acabà el 1775. El fur particular de les Nuevas Poblaciones fou abolit el 1835. El projecte inicial correspon a l’aventurer bavarès Johannes Caspar Thurriegel, però el realitzador i superintendent de la colonització fou Pablo Olavide y Jáuregui. Antoni de Capmany figurà com a “director de l’agricultura”. El 1768 Olavide inicià una segona colonització prop d’Écija, amb els pobles de La Luisiana, La Carlota i Fuente Palmera.