Llur grup cromòfor és el sistema polimetínic de dobles enllaços conjugats juntament amb els dos heteroàtoms terminals, sistema ressonant entre dues formes límits en què la càrrega iònica és localitzada en l’un o en l’altre d’aquests heteroàtoms. Els dos heterocicles de les cianines pròpiament dites són nitrogenats, els de les cianines aniòniques o oxonols són oxigenats, i en les merocianines un cicle conté nitrogen, i l’altre, oxigen. Els colorants d’aquest grup, descobert per C.G. Williams el 1856, reben, segons les diferents posicions per les quals són units els dos heterocicles, els noms genèrics de cianines, d'isocianines o de pseudocianines quan el pont d’unió dels dos cicles consta d’un sol grup metina—CHm001.=m001,, i de carbocianines o criptocianines quan en consta de tres. Hom coneix avui, també, cianines pentametíniques i heptametíniques. Les neocianines i les rodacianines han trobat aplicació important per llur poder sensibilitzador de les emulsions fotogràfiques. Aquestes, que per elles mateixes són sensibles només a la llum violeta i blava (de longituds d’ona entre 400 i 450 nm), quan contenen algunes parts per milió de determinades cianines són sensibilitzades també al verd i al groc (fins als 550 nm), i donen emulsions ortocromàtiques, o ho són a tot l’espectre visible (fins als 700 nm), i donen les pancromàtiques. Les cianines que sensibilitzen les emulsions a l’infraroig han fet possible la fotografia aèria a grans distàncies a través de la boira. Són les característiques espectrals definides de la sensibilització provocada per les cianines les que han permès el desenvolupament de la fotografia en color.
m
pl
Química