És típic dels països mediterranis i es dóna en àrees de sòl humit o amb possibilitats de regatge, car no suporta una estació seca llarga. Les formes més genuïnes es donen a la Toscana, l’Emília i la Campània, on són d’origen romà, i en el Minho portuguès, on s’adoptà el sistema al s XVIII en introduir-s’hi el conreu del blat de moro. Coexisteixen moreres o oms, que fan de suport a la vinya, amb blat o faves (Itàlia central), oms, vinya i blat o espart (Campània) i moresc, mongetes i vinya (Minho). Dóna bones produccions però exigeix una elevada quantitat de mà d’obra. Normalment coincideix amb petites explotacions i amb règim indirecte de tinença de la terra.
f
Geografia agrària