Amb la finalitat que es produeixi una transferència (de matèria, d’energia o d’ambdues coses alhora) d’una fase a l’altra, i així obtenir una separació dels components de la mescla alimentadora en dues o més fraccions, acompanyada a vegades d’una transformació química d’aquests components. Per a obtenir un rendiment màxim en l’operació, hom ha de donar un temps de pas per l’aparell suficient perquè es produeixi l’esgotament de la transferència, i també cal assegurar un contacte íntim i complet entre les dues fases. És per això que hom dóna a la columna la forma alta i estreta, la qual és proveïda de dispositius interiors per a garantir el contacte entre les fases. Segons com siguin aquests dispositius les columnes poden classificar-se en columnes de plats amb casquets de bombolleig , on els casquets obliguen la fase ascendent a bombollejar en l’interior de la fase descendent; de plaques perforades , on la fase ascendent fa passar pels orificis d’un diàmetre molt petit (de 4 a 12 mm) la capa líquida dipositada sobre la placa; de rebliment , que proporciona la superfície de suport on s’esdevindrà el contacte, i buides amb polvoritzadors de líquid , on la fase líquida és introduïda pel cap de la columna i polvoritzada en gotes molt petites, que es trobaran amb la fase gasosa ascendent. Totes les columnes solen ésser fixes, però en alguns casos hom n'utilitza d’oscil·lants, muntades sobre uns coixinets d’un diàmetre igual al de la columna. La columna pot ésser escalfada o refrigerada; pot treballar en buit, a pressió lleugerament superior a l’atmosfèrica o a pressions fins a 25MPa. En les indústries químiques i petroquímiques les columnes són utilitzades principalment en les operacions de destil·lació, extracció, refinatge del petroli, etc.
f
Química