El lloc i el castell de Barberà fou cedit a l’orde els anys 1132 i 1135 per donacions del comte Ermengol VI d’Urgell, que ratificà Ramon Berenguer IV de Barcelona el 1143. Al començament del s XIII els seus religiosos endegaren la casa de Vallfogona, que aviat (1240) s’independitzà de Barberà. Extingits els templers (la comanda de Barberà es distingí per la resistència oposada al decret d’extinció de l’orde), la comanda passà al gran priorat de Catalunya de l’orde de Sant Joan, creat el 1319; per aquell temps era, de molt, la casa més rica de l’orde a Catalunya. Els seus religiosos es refongueren amb els de l’Espluga de Francolí al començament del s XV, però restaren alguns religiosos a Barberà; el 1664 s’hi reuní un capítol provincial de l’orde. Fou propietat dels hospitalers fins al començament del s XIX.