L’estol aliat, comandat per l’almirall català Ponç de Santapau, era format per 68 naus (34 de venecianes, 25 de catalanes i 9 de bizantines, que abandonaren el combat), enfront de 65 naus genoveses, comandades per Pagano Doria. L’acció, que tingué lloc enmig d’un fort temporal, fou una de les més importants de l’edat mitjana, tant per la potència dels estols com per les fortes baixes sofertes. El resultat fou indecís: si bé les pèrdues genoveses foren superiors, l’almirall català morí de resultes de les ferides que hi sofrí. Els genovesos, aprofitant la defecció dels bizantins, aconseguiren un nou tractat de comerç amb l’Imperi, que tancava, pràcticament, els ports bizantins a catalans i venecians.