Les causes, similars a les de la revolta del 1640, foren les molèsties i les exaccions que causava l’allotjament de tropes castellanes al Principat per lluitar contra la invasió. La plana de Vic es negà a pagar els drets de la generalitat i Sant Andreu de Palomar no acceptà les tropes castellanes. S’alçaren el pla del Llobregat, Vilafranca del Penedès, Igualada, Vilanova de Cubelles, etc. El cap del moviment fou Antoni Soler, de Sant Boi de Llobregat. Els revoltats blocaren Barcelona, però el moviment fracassà per manca de cooperació de Barcelona i de les principals ciutats catalanes; tot i això, les autoritats hagueren de substituir l’allotjament per un donatiu de 200.000 ducats, i hom construí també unes casernes a Barcelona (1690) i a Vic (1692), per solucionar el problema endèmic de l’allotjament militar. La revolta fou també coneguda amb el nom de commoció dels Barretines.