Si hi ha aquesta correlació, el canvi d’una unitat fonològica per una altra produirà un canvi automàtic i sistemàtic en el pla del contingut. En català, per exemple, la permutació de tots els fonemes vocàlics en un context [s-k] dona lloc successivament a sic, cec, sec, sac, soc i suc. El fet que els resultats lèxics tinguin un contingut semàntic distint indica que cadascun dels fenòmens vocàlics permutats tenen, al seu torn, capacitat distintiva pròpia, tot i que en uns altres contexts —com ara en casa/quesa— no donin lloc a canvis lèxics reals de la llengua (quesa no existeix). En general, l’estructuralisme recorre a la prova de la commutació per tal de deduir el nombre i les característiques dels elements fonemàtics de cada llengua.
f
Lingüística i sociolingüística