Considerada generalment de raça negra, estava establerta en immensos dominis prop d’Adrianòpolis i posseïa grans propietats a Paflagònia. El primer membre esmentat a les fonts bizantines és Manuel Comnè, dit Erotikós, prefecte d’Orient, protospatari i conseller de Basili II, pare d'Isaac I Comnè, que fou emperador de Bizanci (1057-59), i de Joan Comnè, curopalata i gran domèstic, casat amb Anna Dalassena. Llur fill Aleix I Comnè fundà (1081) una dinastia imperial que s’extingí a la mort d'Andrònic I Comnè (1185). Eudòxia Comnè, filla d'Isaac Comnè i neta de l’emperador Joan II Comnè, és casà (1181) amb Guillem VIII, senyor de Montpeller; del matrimoni en nasqué Maria, mare del rei Jaume I de Catalunya-Aragó. El període dels Comnè fou de grandesa per a l’imperi; políticament i culturalment ha estat denominat època del primer renaixement hel·lènic, en el qual destacà Anna Comnè. La dinastia dels Comnè continuà amb l’imperi de Trebisonda, fundat (1204) per Aleix I de Trebisonda, fill del sebastocràtor Manuel Comnè, i net de l’emperador Andrònic I Comnè, i perdurà fins que David II Comnè fou desposseït per Mehmet II.