La compactació és el mètode més emprat per a l’afermament de les subbases de carreteres i pistes d’aterratge i per als fonaments d’obres de fàbrica. El grau de compactació necessari, determinat per l’assaig de Proctor, és en funció del tipus de terra i molt especialment de la seva humitat, puix que a un augment d’humitat correspon, fins a un valor anomenat òptim , un reblaniment del terreny que en facilita la compactació; però, passat aquell límit, l’aigua que ocupa els porus, en ésser pressionada, tendeix a separar les partícules sòlides i, així, disminueix la densitat. Per tal de no sobrepassar el valor òptim indicat són construïdes obres de desguàs i, si cal, hom arrenca les capes superiors, xopes de pluja, amb un buldòzer i, generalment, les substitueix per capes seques. La compactació de les terres sobreposades és efectuada alternant l’estesa de les capes, de 7 a 30 cm, i llur afermament.
f
Construcció i obres públiques