companyia

f
Història
Militar

Des de l’edat mitjana, conjunt d’homes armats, mercenaris, a peu o a cavall, sota el comandament d’un capità .

Aquests eren reclutats pel rei, pels nobles o pels consells municipals, com la Companyia dels Almogàvers (almogàver), les Companyies Blanques de Bertrand Du Guesclin o la Companyia dels Blaus de València. Des de la fi del s XV reberen també el nom de capitanies , com les del Gran Capità a Granada i a Nàpols. En disminuir, al llarg del s XVI, el nombre d’homes que les formaven, foren agrupades en terços. L’ordenança del 1768 abolí el nom de capitania i establí la formació d’unitats superiors a partir de la companyia. En aquella època també s’organitzaven en companyies la cavalleria i l’artilleria, que fins a la segona meitat del s XIX no havien de rebre el nom d’esquadró i bateria, respectivament. Actualment, la companyia és la unitat primària tàctica i administrativa a partir de la qual s’organitzen els batallons. En infanteria, la companyia de fusells consta d’una plana major, tres seccions de fusells i una secció d’armes de recolzament. A banda de l’armament individual dels fusellers, disposa de metralladores, morters lleugers i semipesants, i armes antitancs.