Succeí a la Royal Adventurers into Africa (fundada el 1663 pel duc de York) que, després de la segona guerra angloneerlandesa, perdé els forts i les factories de la costa de Guinea (tractat de Breda, 1667). A causa d’això, el tràfic d’esclaus restà a les mans dels neerlandesos fins a la creació de la Companyia Africana. Aquesta fundà Accra i Ouidah i controlà el litoral des del Senegal fins a Angola. El 1698 el comerç d’esclaus restà a la disposició de tots els traficants anglesos que paguessin un 10% del valor del carregament en benefici de la companyia. Però aquesta quantitat no era suficient per a les despeses del manteniment del forts i, entre el 1750 i el 1752, la companyia fou dissolta. Des d’aleshores, els establiments foren mantinguts per un comitè de traficants britànics (African Company of Merchants) amb l’ajut del govern.