Quan hom observa dues fotografies d’una mateixa regió del firmament en un d’aquests aparells té la impressió d’observar una sola imatge. Si un dels astres fotografiats ha canviat de lloc durant el peróde que separa les dues imatges en el temps, hom veu com aquest astre presenta una oscil.lació intermitent respecte als altres estels que surten a la imatge, seguint el ritme del canvi de plaques; igualment si un estel ha canviat la seva lluminositat aparent entre les dues fotografies comparades, hom observa com la imatge s’enfosqueix i s’il.lumina alternativament mentre la resta dels astres roman invariable. Aquests dispositius són emprats en la recerca d’asteroides o cometes que tenen un gran moviment propi, a partir d’imatges que abasten àmplies regions del cel preses amb pocs dies de diferència. També es fan servir en la recerca de novae , estels variables, i molt especialment per a distingir l’exposició d’una supernova a una galàxia llunyana. Hom descobr él planeta Plutó per mitjà d’un d’aquests comparadors.
m
Astronomia