La compatibilitat històrica assegura que l’ús d’una nova unitat funcional allà on es feia servir un predecessor seu, no altera en res el resultat final. En el maquinari, la compatibilitat pot significar que la nova unitat funcional és una extensió del seu predecessor, o bé que en pot emular el funcionament. En aquest segon cas, on més que de compatibilitat caldria parlar d’emulació, en reproduir el comportament d’un maquinari antiquat es poden perdre algunes de les característiques innovadores del nou producte. En el programari, la compatibilitat d’interfície assegura que es pot configurar el programa perquè simuli la interfície antiga; mentre que la compatibilitat dels formats d’emmagatzematge assegura que tot fitxer creat amb la versió antiga serà utilitzable per la nova versió (encara que no necessàriament al revés). La compatilitat dels formats d’emmagatzematge pot ser del tot transparent a l’usuari (potser perquè realment el format d’emmagatzematge d’ambdues versions és el mateix, o el nou és una extensió de l’antic), o pot requerir un procés previ de conversió de format, que prepari els fitxers antics per a ser comprensibles per la nova versió del programari (en aquest cas és més propi dir que la nova unitat funcional pot importar les dades generades pel seu predecessor).
f
Electrònica i informàtica