competència

f
Dret

En estats compostos en què hi ha nivells de govern, conjunt de matèries sobre les quals es poden realitzar polítiques públiques amb diverses funcions (legislar, executar o jutjar) sobre determinats àmbits de la realitat segons la distribució territorial del poder prevista en la Constitució.

En el sistema autonòmic espanyol previst en la Constitució del 1978, la distribució de matèries competencials entre l’estat i les comunitats autònomes es troba regulada en el Títol VIII i, principalment, en l’article 149 de la Constitució espanyola. Una comunitat autònoma adquireix la capacitat de legislar o executar sobre una determinada matèria (la funció jurisdiccional no es troba descentralitzada a l’Estat espanyol) si la competència es troba assumida per l’Estatut d’Autonomia de la comunitat autònoma o bé si es troba prevista en una de les lleis estatals de modificació extraestatutària de competències contingudes en l’article 150 de la Constitució espanyola. Les competències de la Generalitat de Catalunya i, per tant, l’àmbit en el qual la Generalitat pot desenvolupar polítiques pròpies, es troben assumides en el Títol IV de l’Estatut d’Autonomia del 2006. Les competències de la Generalitat poden ésser exclusives (les que corresponen a la Generalitat de manera íntegra són la potestat legislativa, la potestat reglamentària i la funció executiva), compartides (corresponen a la Generalitat la potestat legislativa, la potestat reglamentària i la funció executiva, en el marc de les bases que fixi l’estat com a principis amb rang de llei) o executives (corresponen a la Generalitat la potestat reglamentària i la funció executiva).

Tanmateix, la sentència del Tribunal Constitucional del juny del 2010 disminuí dràsticament l’abast de l’àmbit competencial previst en el nou Estatut i en modificà la definició. Pel que fa a les competències exclusives, interpretà que només eren constitucionals sempre que no impedissin l’exercici de les competències estatals d’acord amb l’article 149.1 de la Constitució espanyola. La competència compartida passà a dependre de la jurisprudència estatal i, en l’executiva, negà a la Generalitat cap potestat reglamentària de caràcter general.

El terme competència també s’aplica a la distribució del poder que es produeix entre estats i organitzacions supraestatals d’integració, com ara la Unió Europea, o a la distribució de centres de decisió derivada de la descentralització administrativa, tal com s’esdevé en la relació entre la Generalitat de Catalunya i els ens locals.