competència

f
Dret processal

Deure i dret atorgats per la llei a un òrgan jurisdiccional, amb exclusió de qualsevol altre, d’administrar justícia en un cas concret.

La competència és objectiva o vertical quan fa referència a jutjats o tribunals de diferent grau; és territorial o horitzontal quan s’estableix entre òrgans jurisdiccionals del mateix grau; i és funcional quan es refereix a la distribució de les diferents instàncies d’un mateix assumpte. En el procediment civil la competència objectiva és determinada principalment per la quantia; els seus elements són aquells que, en virtut d’una submissió expressa o tàcita, estableixen la competència territorial, i quan manca l’acord són aplicats els denominats furs de competència sempre que aquesta no sigui improrrogable com ho són els judicis de desnonament, matrimonials, etc. En el procés penal la competència és improrrogable, és a dir, no susceptible d’acord entre les parts; la competència objectiva és determinada per la natura i la gravetat del delicte o falta, i la competència territorial pel lloc de consumació del delicte.