Es tracta d’un conjunt d’habilitats i estratègies sociocognitives que la persona fa servir en la seva interacció social. El Pla d’acció de la Comissió Europea (2002) considera la competència social com una de les competències bàsiques. El projecte DeSeCo de l’OCDE defineix una competència com l’habilitat de complir les exigències complexes amb èxit mitjançant la mobilització dels prerequisits psicosocials. En aquest projecte, la competència social és la que permet la interacció dins d’uns grups socialment heterogenis, la interacció amb “l’altre” diferent. La competència social fa que el subjecte sigui capaç d’interactuar i coexistir amb gent que no parla la mateixa llengua o que no comparteix la mateixa cultura. Comprèn tota una sèrie de coneixements i capacitats, com ara els relatius a la diversitat cultural, l’esperit crític, l’actitud solidària, el respecte a les normes de convivència, el lideratge, el treball en equip i la cooperació, l’autocontrol emocional, l’assertivitat, l’actitud de diàleg, la capacitat de comunicació i negociadora, etc. El seu desenvolupament ajuda a superar l’aïllament, la inseguretat, la timidesa, la inadaptació i les conductes antisocials. En l’educació d’aquesta competència i de les habilitats que la fan possible, cal promoure l’observació, la informació, la participació i el diàleg, amb la presència de models adequats.
f
Educació