Compiègne

Ciutat del departament de l’Oise, a la Picardia, França, situada a la vora del riu Oise, afluent del Sena.

Nucli industrial (maquinària, indústria de la confecció, del paper, alimentària i química). Entre els seus monuments sobresurten el castell (s XVIII), en el qual treballà Jacques-Ange Gabriel (1751-65), i la casa de la ciutat, edifici del s XVI, restaurat al s XIX. Fou fundada pels romans i anomenada Compendium . Sota la monarquia franca fou seu de nombrosos concilis. El 1430 Joana d’Arc hi fou feta presonera i fou lliurada als anglesos. Al final de la Primera Guerra Mundial hi fou signat l’anomenat primer armistici de Compiègne (11 de novembre de 1918), en un vagó de tren situat prop del bosc de Compiègne, que posà fi al conflicte; era basat en els “catorze punts” del president Wilson i fou signat pel mariscal Foch en nom dels aliats i per Mathias Erzberger en representació d’Alemanya. Durant la Segona Guerra Mundial, i després d’una ressonant victòria de la Wehrmacht sobre els exèrcits francesos, Alemanya obligà el govern del mariscal Pétain, representat pel general Huntziger, a signar, en el mateix vagó, el segon armistici de Compiègne (22 de juny de 1940) pel qual França cedia les dues terceres parts del seu territori.