Normalment el primer és un llenguatge orientat vers el problema, mentre que el segon és generalment un llenguatge de màquina. La compilació inclou una fase de traducció i una altra d’assemblatge. El compilador sol incorporar un analitzador lèxic, un analitzador sintàctic, un generador i un assemblador, així com mitjans de diagnòstic. La distinció entre compilador i assemblador és imprecisa: tots dos fan que un programa font sigui acceptat per un ordinador i tots dos treballen sobre mòduls font i produeixen un o més mòduls objecte a punt per a muntar. Normalment hom fa servir el terme compilador quan el llenguatge d’origen és d’alt nivell i assemblador quan és de baix nivell.
m
Electrònica i informàtica