complexona

f
Química

Agent complexant d’un grup d’àcids aminopolicarboxílics (per als quals la IUPAC recomana el nom genèric de quelons ).

Foren introduïts en l’anàlisi química per B. Schwarzenbach vers el 1945 per a la valoració complexomètrica d’ions metàl·lics (complexometria), i que tenen els àtoms de nitrogen amínic i els grups carboxil en posicions adequades per a saturar simultàniament totes les posicions de coordinació dels ions metàl·lics formant complexos amb diversos anells de quelat que són d’estabilitat molt elevada. Les més importants són l’àcid etilendiaminotetraacètic, la seva sal disòdica, l’àcid ciclohexandiaminotetriacètic i el nitrilotriacètic (complexones II, III, IV i I, respectivament). Són emprades en l’anàlisi química i, en general, per a immobilitzar ions metàl·lics, com el calci i el magnesi de les aigües dures, els metalls de transició catalitzadors d’oxidacions en preparats comercials, etc.